Urbanització Mas Albà - Coll de la Fita - GR 5 - Font de les Basses - Ruïna de les Basses - Puig de Sant Isidre - GR 92 - Penya del Llamp - Antenes - Ermita de la Trinitat (187m) - Tornar GR 92 - Puig d'en Boronat (315) - Creu de Sant Isidre - Barraca de pedra seca - Draçera del Gafarró - La trona - El Gafarró - Coll de la Fita - Urbanització Mas Albà
Sant Jordi, una rosa, un llibre i un petó a les persones que s'estimen.
Llegenda del Drac i la Princesa
Conta la veu popular que la llegenda de Sant Jordi, el Drac i la Princesa a Catalunya s'esdevingué a la vida de Montblanc temps ha. El Drac era el més poderós dels Dracs ja que podia moure`s pel cel, pel terra i per l'aigua. I la Princesa era la més Princesa de totes clar era la mateixa filla del Rei. El terror que el Drac imposava era terrible.
Cada dia devorava un parell de bens. Quan li donaren bous i cavalls tampoc en tingué prou. Fins que calgué sortejar persones per a la fam de la Bèstia. I el Rei que era el més Rei, i català, i que vivia a la vila, va posar-hi la seva familia en el sorteig, i de l'olla va sortir el nom de la Princesa. El Rei va acceptar el destí i no voler cap canvi per cap altre Montblanqui dels qui s'oferien. Vestida de blanc la Princesa va anar al sacrifici.
I va dorgir un jove cavaller, armat de cap a peus, cavalcant un destrer blanc per tal de deslliurar-la. Era bell com el sol i era foraster i es deia Jordi. I envestí amb la fúria el Drac que venia per la Princesa que el va deixar estamordit, confós del tot i rabatud. Aleshores ell amb el cordó de la cintura d'ella lligà el Drac, tot amansit, que ja el seguia com una ovella. Després amb un cop de llança rematà el Drac, en morir es fa fonedís a terra i on el Drac s'ha fos neix un roser de roses roges com la sang. Sant Jordi en cull la més formesa i l'ofereix a la Princesa, munta a cavall i entre crits de joia travessa la muralla per la porta que en record d'aquesta gesta, encara avui es coneguda pel nom de Portal de Sant Jordi.
I tot això va passar davant els ulls del Rei i els montblanquins que contemplaven aterrits el combat. I per això triaren Sant Jordi com a Patró de la Vila anys i panys, fins que, temps a venir, se n'oblidaren.
